divendres, 10 d’agost del 2012

Metro de Barcelona vs Metro de Madrid

Com bé saben els qui més em coneixen, sempre he tingut interès pel món del ferrocarril i molt especialment pel metro i els trens de rodalies. Cada cop que visito una ciutat que té metro, no em puc resistir a baixar sota terra i donar un vol, encara que no tingui cap necessitat real per fer-ho.

L'altre dia, llegint a diversos fòrums comparacions que la gent feia entre el metro de Barcelona i el de Madrid -al meu parer, les úniques ciutats d'Espanya que tenen el que realment podem considerar un metro amb cara i ulls- em va sorprendre com de diverses eren les valoracions d'uns i altres, sembla que cadascú parli d'una xarxa diferent. Els madrilenys semblen estar molt orgullosos del seu metro, alguns diuen que és inclús el millor metro del món. Per afegir confusió al pobre curiós que posi al Google una comparació entre les dues xarxes, diré la meva i de passada, donaré un cop de mà a la reputació del nostre estimat metro, per darrere del de Madrid segons la majoria de comentaris que he llegit.

En què guanya Barcelona a Madrid:

- El bitllet és integrat. Amb el mateix cartronet pots agafar metro, bus, tramvia i Rodalies. I físicament, el de Madrid és diminut i per tant, molt fàcil de perdre.

- Els vagons són grans, amples, còmodes, estan ben il·luminats i és possible passar de vagó a vagó sense problemes. El de Madrid és en algunes línies una autèntica llauna de sardines.

- La senyalització de dins dels vagons. A Barcelona hi ha un "termòmetre" que amb la il·luminació mostra el trajecte recorregut, el que queda per recòrrer i la propera parada. A Madrid hi ha unes simples enganxines sobre les portes, que a més, com el el mateix convoi pot estar avui a la línia 1 i demà a la 5, et trobes en què hi ha enganxines de tres o quatre línies diferents, induïnt a confusió.

- La senyalització de les estacions. Si estàs a la línia groga el nom de l'estació està sobre fons groc, si estàs a la línia vermella sobre fons vermell, etc. A Madrid els noms de les estacions -que des del vagó són a vegades difícils de veure- estan sempre sobre fons blau fosc i només una petita franja situada a mostra el color de la línia. També trobo que la senyalització als vestíbuls i passadíssos de les estacions madrilenyes és força cutre.

- Els trens circulen per la dreta. ¡Que esto es España y no Inglaterra, coño!

- Les estacions estan adaptades a persones amb mobilitat reduïda. A la capital del Regne no només és difícil trobar-hi ascensors, sinó que en molts casos no hi ha ni escales mecàniques.

- El plànol (?). Curiosament sembla haver-hi unanimitat a internet en què el plànol del metro de Barcelona és molt millor que el de Madrid. Personalment els trobo igual d'útils, no li veig cap problema al de Madrid més enllà de la escassíssima precisió geogràfica, però és normal que els plànols no siguin gaire fidels a aquest aspecte a canvi de ser més pràctics. Trobo pitjor el plànol de Cercanías Madrid, en els que estaven a disposició dels usuaris a les estacions aquest agost, era impossible averiguar de forma clara quines línies passaven per Sol i a quina estació de la ciutat finalitzàven el servei algunes línies. Cercanías Madrid funcionarà molt millor que el seu germanet de Rodalies Barcelona, però en general el trobo pitjor senyalitzat.


 Els trens que circulen per la L2 i la L4 són els més petits de la nostra xarxa, tot i així els trobo més grans que els de la majoria de la madrilenya.

En què guanya Madrid a Barcelona:

- El gran avantatge salta a la vista: la xarxa és molt més extensa. Cobreix més zones de la ciutat i arriba a més ciutats de l'extrarradi. Aquí ens guayen de golejada, el de Barcelona no avança, la L9/L10 està aturada a l'espera de temps millors i de les ampliacions de la L1, la L2 o la L3 a l'àrea metropolitana potser en tornaran a parlar els nostres néts. Ara bé, sense conèixer a fons el tema em pregunto si enlloc de metro no seria millor per a les llargues distàncies i pas per zones amb pocs habitants establir un sistema similar a uns FGC o FGV en línies com la 9, la 10 o el MetroSur. També s'ha qüestionat la utilitat de les noves línies de metro lleuger (ML1, ML2 i ML3) i que en un "excés de previsió" ara el metro arribi a zones on per culpa de la crisi immobiliaria només hi ha cases semiconstruïdes, fanals que esperen il·luminar el que algun dia pot arribar a ser un polígon industrial i pols. Pitis i Valdecarros en són un exemple claríssim.

- El preu del bitllet senzill és proporcional a la distància. És una bestiesa que costi el mateix anar de Lesseps a Fontana que de Cornellà Centre a Fondo.

- Les estacions grans estan molt millor. En general, les estacions de Barcelona estan molt bé, però paradoxalment, les més grans, les que són intercanviadors importants i més gent utilitza fan fàstic: estan obsoletes, brutes, fosques, insegures, amb passadíssos claustrofòbics, els transbords són llargs, feixucs i plens d'obstacles. Un desastre. Penseu en Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia, Arc de Triomf, Espanya, el Clot-Aragó o Sants Estació.


Veient la gran quantitat de llocs i de vegades que es pot veure la bandera de la Comunitat de Madrid, qualsevol diria que el territori que té un govern obsessionat amb els trets identitaris som nosaltres...

És una comparativa una mica sui generis, el metro de Barcelona l'he agafat mil cops, els de Madrid es poden comptar amb els dits de les mans, però és l'impressió que m'enduc.