dilluns, 11 de juliol de 2016

I vostès qui són, Demòcrates de Catalunya?

A Demòcrates de Catalunya estan molt enfadats perquè els neoconvergents del Partit Demòcrata Català els hi han robat el nom. Per una part ho trobo raonable, perquè apart del nom, poca cosa pots robar més a Demòcrates i per tant els han deixat quasi a pèl, però per altra part hi veig una mica de cara dura.

No cal haver estudiat ciències polítiques (bonus track: no estudieu polítiques) per deduir que la característica més notable per saber que algo és partit polític i no una marca de gelats és que es presenta a unes eleccions. A quantes eleccions s'han presentat ells? O millor encara, a quantes eleccions es pensaven presentar?

Encara recordo a  Núria de Gispert celebrant la nit del 27S que Unió no havia obtingut ni un diputat. M'agradaria saber quants n'haguéssin obtingut ells de presentar-se en solitari enlloc d'anar a remolc de Junts pel Sí. Els d'Unió, que s'havien passant 35 vampiritzant CDC, van tenir la decència de deixar d'anar a Sutton durant un parell de nits per posar-se a fer campanya per primer cop a la seva vida. Encara que a l'hora de la veritat no els va servir de res. Però com també va fer Reagrupament en el seu dia, es van atrevir a donar el pas.

Demòcrates ni menja ni deixa menjar; no es vol integrar a CDC - PDC  tot i que ja em direu quines grans diferències tenen entre les dues formacions però tampoc faran mai el pas de presentar-se en solitari. Demòcrates, que vist que han votat els seus diputats al Parlament suposo que tindrà de socialcristià que algun dels seus membres deu haver anat algun cop a la Missa del Gall i poc més, no passa de ser un grupet de quatre gats amb ganes de viure de les engrunes que CDC els cedís. El mateix joc que feia Unió però xuclant menys sang. En aquests moments, Demòcrates no passa de ser poc més que un foto cool molt xulo amb una D i una estrelleta, similar als que les nenes de Sarrià volen per quan celebren la seva majoria d'edat. Alejandra 18.


Vistos els resultats no era una mala estratègia. El procés ha permès salvar la cadira a persones que han fundat partits amb una activitat només lleugerament superior a zero i que ja m'agradaria veure a quanta gent són capaços de mobilitzar. Quants militants té Més Moviment d'Esquerres? Quants en té Avancem? Quants Nova Esquerra Catalana? Súmate? Bé, van fent alguna coseta. Per desgràcia per Demòcrates, els hi ha passat una mica com a la monja Forcades i al seu Procés Constituent, passada la novetat s'ha vist que el que poden aportar no és proporcional a les seves exigències.

Cadascú té el dret a ser escoltat, però no a atribuir-se una representació que no tenen. Una mica com tots aquests líders d'AAVV a qui el 95% dels veïns no coneixen però als que l'Ajuntament de Barcelona, sota governs de tots colors, ha pagat i segueix pagant "dinars de treball" i festes varies no sigui que aixequin al poble ras contra les malvades institucions, com si encara estigués Porcioles a l'alcaldia. Però això ja és una altra història.